Estany racó superior dret
Estany
Sn
50
posición  Història
 Abundància
 Estructura
 Propietats
 Preparació
 Usos
 Isòtops
racó inferior esquerre racó inferior dret
 Configuració electrònica racó superior dret
1s22s2p63s2p6d104s2p6d105s2p2
Tabla de Configuraciones Electrónicas
racó inferior esquerre racó inferior dret

 Propietats racó superior dret

Té tres estats al·lotròpics: alfa-Sn o estany gris, que s'aconsegueix per sota dels 13ºC i cristal·litza en el sistema cúbic, beta-Sn o estany blanc, que cristal·litza en el sistema tetragonal al sotmetre'l a temperatures que no sobrepassen els 161ºC i el gamma-Sn, trencadís, també blanc però cristal·litzat en el sistema ròmbic entre 161 ºC i 231,8 ºC en que es fon.

A causa del trànsit de la forma alfa a la beta que es produeix a 13ºC, és freqüent que els objectes fets amb aquest metall adquireixin un motejat característic quan es produeix la transformació coneguda com a lepra o pesta de l'estany.

En el seu estat usual és un metall blanc blavós, molt brillant, tou, dúctil i molt mal·leable a 100ºC, però poc resistent a la tracció.

Desprèn una lleugera olor si se'l frega i al doblegar-lo emet un soroll característic, anomenat crit de l'estany, produït pel fregament dels seus cristalls.

Valors de les Propietats

Massa Atòmica 118,71 uma
Punt de Fusió 505,2 K
Punt d'Ebullició 2543 K
Densitat 7310 kg/m³
Duresa (Mohs) 1,6
Potencial Normal de Reducció - 0,14 V SnO | Sn solució àcida
Conductivitat Tèrmica 66,80 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica 90,9 (mOhm.cm)-1
Calor Específica 225,72 J/kg ºK
Calor de Fusió 7,2 kJ/mol
Calor de Vaporització 296,0 kJ/mol
Calor d'Atomització 302,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació -4, +2, +4
1a Energia d'Ionització 708,6 kJ/mol
2a Energia d'Ionització 1411,8 kJ/mol
3a Energia d'Ionització 2943 kJ/mol
Afinitat Electrònica 107,3 kJ/mol
Radi Atòmic 1,62 Å
Radi Covalent 1,41 Å
Radi Iònic Sn-4 = 2,94 Å
Sn+4 = 0,40 Å
Volum Atòmic 16,3 cm³/mol
Polaritzabilitat 7,7 ų
Electronegativitat (Pauling) 1,96

Es dissol en l'àcid clorhídric per formar clorur estannós, SnCl2 , i en aigua règia per formar clorur estànnic, SnCl4 , i reacciona amb l'hidròxid de sodi en solució per formar estannat de sodi i gas hidrogen.

En àcid nítric fred i molt diluït es dissol per formar nitrat estannós i nitrat d'amoni; en àcid nítric concentrat, produeix àcid metaestànnic, H2SnO3.

El sulfur estannós, SnS, s'obté com un precipitat marró fosc per l'acció del sulfur d'hidrogen sobre una solució de clorur estannós.

El sulfur estànnic, SnS2 , es produeix passant sulfur d'hidrogen a través d'una solució de sal estànnica.

Els dos hidròxids d'estany, Sn(OH)2 i Sn(OH)4, es produeixen agregant hidròxids solubles a les solucions de sals estannoses i estànniques.

L'òxid estannós, SnO, una pols insoluble negra, s'obté calentant oxalat estannós en absència d'aire. En presència d'aire, l'òxid estannós es crema per formar el diòxid o òxid estànnic, SnO2, un sòlid insoluble blanc.

El diòxid també pot obtenir-se calentant àcid estànnic o calentant estany metall a altes temperatures en l'aire.

Resum de Reactivitat

Amb aire: Suau; amb calor flecha SnO2
Amb H2O: No reacciona
Amb HCl 6M: No reacciona
Amb HNO3 15M: Suau; flecha SnO2 ; NOx
Amb NaOH 6M: Suau; flecha H2 ; (Sn(OH)6)-2
racó inferior esquerre racó inferior dret
torna