Consum responsable

Ara en equip: la factura de l'aigua de casa nostra

Activitat 1

Entenem la factura de l'aigua? Quantes operacions matemàtiques hi trobem? Sabem interpretar i calcular l'IVA?

Hi ha molts números, entre ells el volum d'aigua consumida, el de la base imposable, el de l'IVA i el número del total a pagar en euros.

Què farem?

Analitzarem el consum mitjà mensual d'aigua per persona a partir de les dades que apareixen en les factures de consum d'aigua.

Com ho farem?

A la classe portarem una factura de l'aigua recent. Si no la portem tots, almenys n'hem de disposar d'una per grup, encara que és més interessant disposar de vàries per poder-les comparar.
Amb ajuda de la plantilla de l'informe, bolquem les dades de les factures corresponents a un trimestre i responem les qüestions que s'hi formulen. Els següents enllaços web seran útils:
Explicació de la factura de l'aigua de PROMEDIO, organisme que gestiona l'aigua a Badajoz.
Explicació de la factura d'EMASA, empresa encarregada de la gestió de l'aigua a Màlaga.

Un cop recopilada tota la informació al nostre portafolis, l'exposarem a la classe i el nostre treball serà avaluat amb la rúbrica de l'informe escrit en equip.

Ara tu: som malgastadors?

Activitat 2

Les llars espanyoles consumeixen una mitjana de 132 litres d'aigua per habitant i dia, segons l'última Enquesta sobre el Subministrament i Sanejament de l'Aigua de l'Institut Nacional d'Estadística, publicada el passat mes d'octubre d'acord amb les dades obtingudes el 2014. Estem nosaltres dins de la mitjana? En consumem menys? O som més malgastadors? Esbrinem-ho.

Passos a seguir:

En un document de text, que guardarem al nostre portafolis personal, elaborarem els següents informes individuals, els quals seran avaluats pel professor mitjançant la rúbrica de l'informe individual.

Informe 1. La meva família i l'aigua

Observem, durant un cap de setmana, l'ús que fa la nostra família de l'aigua a casa.

Pxhere. Jugando con agua (CC0)

Utilitzarem la plantilla "La meva família i l'aigua" per fer l'informe i respondre el següent llistat de preguntes:

Ens banyem o ens dutxem? Tanquem l'aigua mentre ens ensabonem?
Tanquem l'aixeta quan ens rentem les dents?
A casa, utilitzem el rentaplats? Si no és així, tanquem l'aixeta mentre rentem els plats?
Utilitzem la cisterna poc o molt?
Rentem el cotxe a casa? En cas afirmatiu, utilitzem molta aigua per rentar-lo?
¿Dónde creemos que se consume más agua en nuestra casa?
Bevem aigua de l'aixeta o embotellada? Per què?
Coneixem algun sistema casolà d'estalvi d'energia?

Per acabar, farem una cerca a Internet i anotarem almenys tres sistemes casolans d'estalvi d'energia que no coneixíem.

Informe 2. Despesa mitjana d'aigua en la nostra neteja diària i en el beure

Tenint en compte les situacions en les quals consumim aigua en la nostra neteja diària (vàter, dutxa, etc.) i en beure, farem una anàlisi quantitativa de la despesa utilitzant les dades de la següent taula:

	Consum aproximat (litres)		Consum aproximat (litres)
Dutxa (5 minuts)	60	Dutxa i tancament de l'aixeta quan en ensabonar-se (5 minuts)	45
Descàrrega de la cisterna	50	Descàrrega de la cisterna amb algun sistema d'estalvi	12
Rentar-se les dents amb l'aixeta tancada	20	Rentar-se les dents amb l'aixeta oberta	6
Rentar-se les mans	5	Rentar-se les mans amb l'aixeta tancada durant l'ensabonada	3
Agafar aigua de la nevera	0,25	En beure, deixar córrer l'aigua perquè surti freda	5
Bany	200

Les dades les recollirem utilitzant la plantilla de càlcul de la despesa mitjana del beure i de la neteja personal, la qual guardarem al nostre portafolis. A l'informe respondrem individualment les següents qüestions:

Aproximadament, quants litres d'aigua gastem quan bevem? Tindrem en compte que hem de beure uns 35 g d'aigua per cada kg de massa corporal.
Aproximadament, quants litres gastem en la nostra neteja personal en un dia?
Quanta aigua gastaríem si apliquéssim totes les mesures d'estalvi indicades?
Indiquem quines d'aquestes mesures es compleixen a casa nostra.
Trobem la diferència entre els dos resultats. Quanta aigua podríem estalviar al mes aplicant les millors mesures? I a l'any?
Un cop realitzats els càlculs amb l'ajuda de la taula que apareix a la plantilla, podem respondre la següent pregunta: ens sentim satisfets dels nostres hàbits de consum o els hauríem de canviar?

Un cop acabats els informes, els comentarem en grup.

Ara en equip: elaborem un decàleg de bones pràctiques per estalviar aigua.

Activitat 3

Sabem que hi ha maneres òbvies d'estalviar aigua, com no deixar l'aixeta oberta mentre ens rentem les dents o les mans, però també existeixen més fórmules, no tan populars, per no malgastar aigua i reduir la factura.

En equip, elaborarem un cartell amb un decàleg de bones pràctiques per a l'estalvi. Pot ser una cartolina o digital. El nostre treball serà avaluat d'acord amb la rúbrica del cartell.

CEDEC. Construyendo el panel (CC BY-SA)

Els indicadors d'avaluació que especifiquen els aprenentatges que hem d'assolir en finalitzar aquesta tasca, són:

Col·laborar en el treball en grup i dur a terme les tasques assignades.
Planificar una distribució adequada dels textos i elements gràfics.
Revisar els textos dels companys i companyes i fer suggeriments de millora.

Dividirem el treball en diverses fases:

Investigació

La guia Consum responsable de l'aigua. Consells pràctics per gastar menys i de forma responsable de Oxfam Intermón.
A la web de Consum Responsable hi ha una sèrie de consells pràctics per estalviar aigua a les llars, des del bany fins al pati del jardí, passant per la cuina, la bugada o l'aire condicionat.
En format interactiu, l'Eroski Consumer ens permet fer un recorregut pel bany i la cuina amb un seguit d'idees per estalviar aigua.
Guia del Govern de les Illes Balears.
Por últim, convé exposar que en un document del Banc Interamericà de Desenvolupament en el qual parlen d'aigua virtual, incorporen idees per reduir el consum a l'escola.

Un cartell combina imatges i text amb la intenció de transmetre un missatge i influir en el receptor. La seva forma, el material, els colors, la lletra tipogràfica i la disposició dels elements són molt importants perquè en faciliten la lectura i ajuden a comprendre el missatge.

Podem distingir aquests tres elements bàsics:

Titular o eslògan: és una frase breu i impactant que conté el missatge fonamental per cridar l'atenció del receptor, motiu pel qual s'ha de ressaltar de la resta de text, per exemple, utilitzant una altra lletra tipogràfica, una mica més gran o altres colors.
Text: aporta la informació principal i completa el missatge transmès a l'eslògan.
Imatges: complementen el text i ajuden a transmetre el missatge que desitja. En podem utilitzar una de gran o una sèrie d'imatges petites, però sempre s'hauran d'apreciar clarament.

Podem utilitzar imatges nostres preses amb una càmera digital o amb el mòbil, o bé buscar-les a Internet fent ús dels bancs d'imatges següents:

Tutorial: Com buscar imatges amb la llicència CC a Internet.

No oblidem que és important anotar la font o adreça electrònica d'on s'extreu la imatge per donar crèdit als seus autors. També podem produir les nostres imatges mitjançant eines senzilles, com Tux Paint o alguna altra que tinguem instal·lada al nostre ordinador.

Amb la informació i les imatges dissenyarem el nostre cartell en un document de text a Google Drive o en una cartolina. En finalitzar el nostre treball, l'imprimirem integrant tots els elements.

Presentar i difondre el nostre treball

Els decàlegs de cada grup els exposarem a la classe. Cada grup tindrà deu minuts per explicar i defensar la proposta. És important assajar prèviament i, entre tots, corregir errors que ens facin millorar. Serem avaluats amb la rúbrica per avaluar les exposicions orals. La presentació "Un, dos, un, dos provant..." ens suggereix bones recomanacions per parlar en públic:

Un del grup pot gravar un vídeo de la presentació oral utilitzant el mòbil, una tauleta o mitjançant la videocàmera, de manera que el decàleg pugui tenir una difusió major a través del blog del professor, del centre, de YouTube, etc.
Finalment, tots, en gran grup, escollirem o redactarem les deu normes que ens semblin que s'han d'incloure en el decàleg final de la classe, que serà el que difondrem pel centre i en el nostre entorn familiar.
A la nostra família li proposarem crear un decàleg similar o adaptar el que ja hem fet a la classe.

Diari d'aprenentatge

És el moment d'obrir el nostre Diari d'aprenentatge i dedicar-li uns minuts a pensar, individualment, sobre tot el procés realitzat. Aquesta serà la quarta i última entrada, la nostra reflexió final.

Kaboompics. Diari d'aprenentatge CC BY)

La podem escriure al nostre quadern de classe, en un document de Google Drive o en un document de text que desarem al nostre ordinador, utilitzant la plantilla d'entrades del diari.

En el botó "Redactem l'entrada" hi tenim alguna orientació per fer-la.