Elements Químics

És un metall blanc blavós brillant, molt dur i resistent químicament. Reacciona amb el carboni per tal de donar carburs i a altes temperatures reacciona amb l'oxigen, el sofre i halògens .

Massa Atòmica	51,9961 uma
Punt de Fusió	2130 K
Punt d'Ebullició	2945 K
Densitat	7190 kg/m³
Duresa (Mohs)	9
Potencial Normal de Reducció	- 0,74 V Cr³⁺ \| Cr solució àcida
Conductivitat Tèrmica	93,90 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	77,5 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	459,80 J/kg ºK
Calor de Fusió	15,3 kJ/mol
Calor de Vaporització	347,0 kJ/mol
Calor d'Atomització	397,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	-2, -1, +1, +2, +3 , +4, +5, +6
1a Energia d'Ionització	652,8 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	1592 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	2987,2 kJ/mol
Afinitat Electrònica	64,3 kJ/mol
Radi Atòmic	1,27 Å
Radi Covalent	1,18 Å
Radi Iònic	Cr⁺² = 0,84 Å Cr⁺³ = 0,69 Å Cr⁺⁶ = 0,52 Å
Volum Atòmic	7,23 cm³/mol
Polaritzabilitat	11,6 Å³
Electronegativitat (Pauling)	1,66

Es dissol en els àcids clorhídric i sulfúric però resisteix l'àcid nítric. El crom reemplaça part de l'alumini o del ferro en molts minerals, donant lloc uns colors característics.

Moltes pedres precioses deuen el seu color a la presència de compostos de crom. Els minerals aprofitables són escassos, essent la cromita (FeCr₂O₄) l'únic important. En la cromita i en les sals cròmiques, el crom té valència +3. La majoria d'aquests compostos són verds, encara que alguns són vermells o blaus. L'òxid cròmic (Cr₂O₃) és un sòlid verd.

En els cromats i dicromats, el crom té valència +6. El dicromat de potassi (K₂Cr₂O₇) és un sòlid vermell, soluble en aigua que, barrejat amb gelatina, dóna una emulsió sensible a la llum útil en processos fotogràfics.

Els cromats són, generalment, grocs, el més conegut és el cromat de plom (PbCrO₄), un sòlid insoluble àmpliament usat com a pigment anomenat groc crom.