Elements Químics

És un metall d'un color vermellós característic que cristal·litza en el sistema cúbic centrat en les cares.

A causa de les moltes propietats desitjables com la seva conductivitat elèctrica i calorífica, la resistència a la corrosió, la mal·leabilitat i ductilitat i la seva bellesa, el coure s'utilitza en una àmplia varietat d'aplicacions.

Massa Atòmica	63,546 uma
Punt de Fusió	1356,6 K
Punt d'Ebullició	2840 K
Densitat	8960 kg/m³
Duresa (Mohs)	2,8
Potencial Normal de Reducció	+ 0,34 V Cu²⁺\| Cu
Conductivitat Tèrmica	401,00 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	595,8 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	384,56 J/kg ºK
Calor de Fusió	13,0 kJ/mol
Calor de Vaporització	305,0 kJ/mol
Calor d'Atomització	338,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	+1, +2, +3 , +4
1a Energia d'Ionització	745,4 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	1957,9 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	3553,5 kJ/mol
Afinitat Electrònica	118,5 kJ/mol
Radi Atòmic	1,28 Å
Radi Covalent	1,17 Å
Radi Iònic	Cu⁺¹ = 0,96 Å Cu⁺² = 0,69 Å Cu⁺³ = 0,59 Å
Volum Atòmic	7,1 cm³/mol
Polaritzabilitat	6,7 Å³
Electronegativitat (Pauling)	1,9

Té poca activitat química i únicament s'oxida en l'aire humit, molt lentament, recobrint-se d'una capa de carbonat bàsic que el protegeix de la corrosió posterior.

La seva oxidació el converteix en mig àcid, per tant no és recomanable el seu ús en estris de cuina, ja que les sals que forma són emètiques (provoquen vòmits).

Només és atacat pels àcids oxidants i pot formar complexos amb algunes substàncies com, per exemple l'amoníac.

El coure forma dues sèries de compostos químics: cuprosos, en els quals el coure té valència +1, i cúprics, en els que té valència +2. Els compostos cuprosos s'oxiden fàcilment a cúprics, en molts casos per l'exposició a l'aire i són de poca importància industrial; els compostos cúprics són estables.