Té l'aspecte de pols amorfa de color marró fosc, de gran duresa (s'apropa al robí) i no reacciona fàcilment ni amb l'oxigen, ni amb l'aigua, ni amb els àcids i bases diluïdes.

Es pot obtenir bor cristal·lí diluint-lo amb alumini fos i refredant-lo lentament. El bor cristal·lí és semblant en aspecte al diamant i en les propietats òptiques, i gairebé és tan dur com ell.

Encara que el bor tingui valència +3 i la seva posició en el Sistema Periòdic indicaria una gran semblança amb l'alumini, és molt més semblant al carboni i al silici pel que fa a les seves propietats químiques. El seu caràcter semiconductor augmenta amb la temperatura.

Valors de les Propietats

En els seus compostos, el bor actua com un no metall però difereix d'ells en què el bor pur és un conductor elèctric, com els metalls i com el grafit (carboni).

Al roig, es combina directament amb el nitrogen per formar nitrur de bor (BN) i amb l'oxigen per formar òxid de bor (B₂O₃). Amb els metalls forma borurs, com per exemple el borur de magnesi (Mg₃B₂).

Més extraordinària és la similitud anòmala dels hidrurs de bor amb els compostos corresponents del silici i el carboni. Existeixen diversos hidrurs de bor coneguts amb el nom genèric de borans, tots ells tòxics i d'olor molt desagradable. Als assaigs a la flama produeix una coloració verda característica.

Resum de Reactivitat

Amb aire:	Suau; amb calor B2O3
Amb H2O:	No reacciona
Amb HCl 6M:	No reacciona
Amb HNO3 15M:	No reacciona
Amb NaOH 6M:	No reacciona