Elements Químics

A temperatures ordinàries el mercuri és un líquid brillant, molt dens, de color blanc platejat. Lleugerament volàtil a temperatura ambient produint vapors molt tòxics, el mercuri es solidifica a pressió elevada agafant un aspecte semblant al de l'argent.

Forma amalgames amb els metalls alcalins i amb altres metalls com l'or, l'argent i el plom. Aquests aliatges es descomponen amb la calor alliberant el mercuri.

Massa Atòmica	200,59 uma
Punt de Fusió	234,28 K
Punt d'Ebullició	629,73 K
Densitat	13546 kg/m³
Potencial Normal de Reducció	+ 0,85 V Hg²⁺\| Hg
Conductivitat Tèrmica	8,30 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	10,2 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	137,94 J/kg ºK
Calor de Fusió	2,3 kJ/mol
Calor de Vaporització	59,0 kJ/mol
Calor d'Atomització	61,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	+1, +2
1a Energia d'Ionització	1007 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	1810 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	3300 kJ/mol
Afinitat Electrònica	0 kJ/mol
Radi Atòmic	1,57 Å
Radi Covalent	1,49 Å
Radi Iònic	Hg⁺¹ = 1,16 Å Hg⁺² = 1,10 Å
Volum Atòmic	14,82 cm³/mol
Polaritzabilitat	5,4 Å³
Electronegativitat (Pauling)	2

El metall es dissol en nítric o sulfúric concentrats però és resistent als àlcalis. A temperatura ambient reacciona amb el clor i, en calent, amb el sofre.

No s'altera amb l'aigua però sí amb l'oxigen de l'aire, amb el qual reacciona lentament formant una pel·lícula d'òxid mercurós.

Entre els compostos comercialment importants del mercuri es troben el sulfur mercúric, usat com a antisèptic i com a pigment roig, el clorur mercurós, o calomelans, usat per fer elèctrodes, el clorur mercúric o sublimat corrosiu, i altres com el mercuricrom.